El meu fill té dislèxia

Així és com vam iniciar la conversa entre els pares d’en Pau i jo. Van venir a la meva consulta amb una sospita del diagnòstic que jo més endavant els hi vaig confirmar.

El pare ja estava diagnosticat de dislèxia feia anys i sabia que era possible que els seus fills també ho fossin.

Després de l’entrevista amb els pares comencem l’exploració.

En Pau és un nen de 6 anys molt despert amb ganes de descobrir tot el que hi ha al seu entorn, es mostra prudent però no dubta en demanar i agafar la joguina que més li atrau, el tren.

Mica en mica vaig coneixent en Pau, fem junts diferents activitats, observo que hi ha alguna articulació fonètica poc consolidada. Mostra un llenguatge ben organitzat i la seva comprensió oral es bona. Li ha agradat molt que li expliqués un conte de monstres on el nen protagonista és fort i valent.

Li agrada dibuixar i és creatiu. Quan li demano que escrigui el seu nom es mostra insegur, veig que es li costa organitzar-se en l’espai del full i es deixa alguna lletra. Vol escriure la data i gira els nombres però a ell li sembla que ho ha fet molt bé i jo no li dic el contrari.

En Pau és dislèctic, els hi confirmo als pares, vaig descrivint símptomes com que li costa situar-se en l’espai temps, no relaciona el vocabulari temporal dins la seva rutina, té dificultats en càlcul mental i, el que és més important, li costa relacionar el so amb la grafia.

Els dono ànims, ser que el diagnòstic no es fàcil de pair, però cal que vegin que comencem aviat el treball, en Pau és un nen intel·ligent té moltes virtuts i capacitats que l’ajudaran a seguir endavant. També reforço el paper del pare que té la pròpia experiència i que podrà entendre molt bé en Pau i li facilitarà els aprenentatges amb recursos que a ell també l’han ajudat.

Actualment, en Pau ja té 8 anys, llegeix i escriu i segueix el ritme escolar. A l’escola li han adaptat les activitats a la seva dislèxia. En Pau sap el què li passa i ho va entenent. La seva inseguretat ha minvat i ara té una actitud més oberta cap els nous aprenentatges.

La reeducació logopèdica és molt necessària quan hi ha dislèxia, cal iniciar el tractament de manera precoç i afavorir el treball en comú amb l’escola i la família.

Un dislèctic ho és tota la vida, però aquest fet no ha de minvar les seus objectius.

Vols més informació sobre logopèdia?

Contacta'm